jueves, 27 de diciembre de 2012
Us deixem un petit resum del que ha estat aquest 2012 a TramuntanaDogs... Acompanyats de vosaltres hem passat moments bons i altres no tan bons... però aquí estem. Encarant un nou any, pels peluts. Gràcies per haver-nos acompanyat i haver fet vostres els nostres somnis i els nostres reptes. Una abraçada! I fins l'any vinent.... ;)
martes, 18 de diciembre de 2012
martes, 11 de diciembre de 2012
Segon intent
Lliurament de la Panera Solidària a Maria Eugènia Domingo. Gràcies a tots per participar!
Sorteig de la ONCE del dia 11-12-2012, número premiat 27001
Sorteig de la ONCE del dia 11-12-2012, número premiat 27001
miércoles, 5 de diciembre de 2012
PETITA REFLEXIÓ SOBRE UN RESCAT
Són les 23,30h i el telèfon no para de sonar... i esgotats de tot el dia, un es pregunta si el voluntariat ha de ser de 24h...
Al final, el dia acaba bé. Us explico.
Una noia va trobar un gosset al costat d'una carretera... sol... a la vora d'uns apartaments.... Gran dilema. Algú l'està buscant o és abandonat?. Finalment decideix que no pot deixar-lo allà en perill, el puja al cotxe i el du al veterinari.... NO PORTA XIP. El veterinari se'l queda un temps... però haurà d'anar a la gossera si no es troba al propietari.
Un membre de l'associació passa PER CASUALITAT pel veterinari.... i amb urgència li ensenyen el gosset. No té whatsapp, no pot connectar al fb fins que no arribi a casa... La noia del veterinari tampoc no aconsegueix pujar la foto... el telèfon falla... Nervis, molts nervis.
A l'arribar a casa, el membre de l'associació es troba un privat de la NOIA QUE HAVIA RECOLLIT EL GOS. No se'l pot quedar ni uns dies en acollida... però li envia una foto. Es penja la notícia al fb.
I, com deia, a les 23,30h comença a sonar el telèfon, es reben privats al fb i missatges al e-mail. La propietària. Desesperada suplicant que no el portéssim a la gossera, que no el matéssim, que li tornéssim.... Angoixa, molta angoixa.
Finalment tot acaba bé. A les 10h de l'endemà, en Coco, el pelut perdut, ja està amb la seva família. PERÒ HAGUÉS POGUT ACABAR MOLT MALAMENT.
Imagina que la noia de l'associació no passa casualment pel veterinari, i per aquell veterinari concretament... imagina que la noia del veterinari encara no ha pogut pujar la foto del gos... imagina que la noia de l'associació, voluntària, no es connecta al fb aquell dia, imagina que no es lleva del llit per a mirar què passa amb tantes trucades seguides o que desconnecta el mòbil per anar a dormir... imagina que passa aquella nit... i el gos va a petar a la gossera en el més absolut anonimat. Podriem dir que la noia que el va recollir l'hauria hagut de tenir en acollida.... Podriem dir que el veterinari l'hauria hagut de tenir més dies a la clínica.... Podriem dir que l'associació hauria hagut de tenir espai disponible per a quedar-se'l... però no, de cap d'ells és la responsabilitat d'aquest gos. I prou que han fet.
LA ÚNICA COSA PER EVITAR AQUESTS PATIMENTS, NERVIS I ANGOIXES A PERSONES I A PELUTS... ÉS TENIR TOTS ELS PELUTS AMB EL XIP POSAT.
Imagina que en Coco porta el xip i es perd.... La noia el recull.... El porta al veterinari... Dues trucades... i propietària localitzada. Fi de la història i dels patiments.
SI US PLAU, POSEU EL XIP ALS PELUTS. Ho agraireu i donareu per ben invertits els diners.... el dia que se us perdi el vostre pelut.
Al final, el dia acaba bé. Us explico.
Una noia va trobar un gosset al costat d'una carretera... sol... a la vora d'uns apartaments.... Gran dilema. Algú l'està buscant o és abandonat?. Finalment decideix que no pot deixar-lo allà en perill, el puja al cotxe i el du al veterinari.... NO PORTA XIP. El veterinari se'l queda un temps... però haurà d'anar a la gossera si no es troba al propietari.
Un membre de l'associació passa PER CASUALITAT pel veterinari.... i amb urgència li ensenyen el gosset. No té whatsapp, no pot connectar al fb fins que no arribi a casa... La noia del veterinari tampoc no aconsegueix pujar la foto... el telèfon falla... Nervis, molts nervis.
A l'arribar a casa, el membre de l'associació es troba un privat de la NOIA QUE HAVIA RECOLLIT EL GOS. No se'l pot quedar ni uns dies en acollida... però li envia una foto. Es penja la notícia al fb.
I, com deia, a les 23,30h comença a sonar el telèfon, es reben privats al fb i missatges al e-mail. La propietària. Desesperada suplicant que no el portéssim a la gossera, que no el matéssim, que li tornéssim.... Angoixa, molta angoixa.
Finalment tot acaba bé. A les 10h de l'endemà, en Coco, el pelut perdut, ja està amb la seva família. PERÒ HAGUÉS POGUT ACABAR MOLT MALAMENT.
Imagina que la noia de l'associació no passa casualment pel veterinari, i per aquell veterinari concretament... imagina que la noia del veterinari encara no ha pogut pujar la foto del gos... imagina que la noia de l'associació, voluntària, no es connecta al fb aquell dia, imagina que no es lleva del llit per a mirar què passa amb tantes trucades seguides o que desconnecta el mòbil per anar a dormir... imagina que passa aquella nit... i el gos va a petar a la gossera en el més absolut anonimat. Podriem dir que la noia que el va recollir l'hauria hagut de tenir en acollida.... Podriem dir que el veterinari l'hauria hagut de tenir més dies a la clínica.... Podriem dir que l'associació hauria hagut de tenir espai disponible per a quedar-se'l... però no, de cap d'ells és la responsabilitat d'aquest gos. I prou que han fet.
LA ÚNICA COSA PER EVITAR AQUESTS PATIMENTS, NERVIS I ANGOIXES A PERSONES I A PELUTS... ÉS TENIR TOTS ELS PELUTS AMB EL XIP POSAT.
Imagina que en Coco porta el xip i es perd.... La noia el recull.... El porta al veterinari... Dues trucades... i propietària localitzada. Fi de la història i dels patiments.
SI US PLAU, POSEU EL XIP ALS PELUTS. Ho agraireu i donareu per ben invertits els diners.... el dia que se us perdi el vostre pelut.
En Coco, el protagonista d'aquest relat
(TramuntanaDogs us recorda que posar el xip als gossos està OBLIGAT per la llei)
Estem per a la tinença responsable dels gossos!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)