Aquest és un tema difícil per a qualsevol associació perquè hi ha certs tòpics que hem de trencar.
D'entrada, sí, creiem que NO TOTHOM pot ser casa d'acollida. Així que tranquil si ho estàs llegint i estàs pensant "no, no, jo no puc": T'entenem i comprenem.
Però això no vol dir que ningú no pugui ser casa d'acollida.... Aviam, anem desgranant.
Ser una casa d'acollida és una tasca, una labor... de fet una gran labor, i sí, provoca patiment, però també provoca molta satisfacció.
D'entrada, la casa d'acollida dóna una llar a un gos sense educar, ja sigui cadell o adult. La qual cosa implica que farà la tasca d'educació bàsica del gos i de cuidar-lo en general: on fer les seves necessitats, com passejar, com comportar-se a casa, donar-li medicació si està malalt, fer-li cures si està ferit.... O sigui, per dir-ho d'una manera ben clara, toca treure el cubell i la fregona i anar recollint pipís. Sí, és feina.
I després hi ha el gran tabú de les cases d'acollida: la vinculació emocional amb el gos i a por que, si després, no podrem donar-lo a una nova família perquè ens haurem encarinyat massa amb ell.
Com dèiem al principi, sí, això passa. I a cadascú en un grau diferent. Si ets una persona que et vincules molt i molt, potser sí que no podràs, després de mesos de tenir el gos amb tu, donar-lo en adopció. Però he dit "potser".
Hi ha qui té la capacitat de, tot i patir igual que els altres en el moment de la desvinculació, en el moment que el gos va a la seva llar definitiva, SAP SUPERAR aquest dolor perquè persegueix una finalitat superior: la de tornar a quedar disponible per a un gos que estigui abandonat. Sí, es pot acoseguir. Sí, el fet de lliurar-se a un objectiu més gran, fa que la generositat venci al desapego. Fa veure que el "teu" gos acollit ja té una nova llar esperant-lo... una llar que l'estimarà i li cobrirà les seves necessitats.... igual de bé que ho has fet tu.... i que en canvi segueixen havent gossos vagarejant abandonats que no tenen un lloc en cap refugi o residència i et necessiten a tu.
Així que sí, tens raó si no ets casa d'acollida. I no, no tens raó perquè, al final, la SATISFACCIÓ és major que EL DOLOR.
Per tant, què podem dir?:
1. La necessitat de tenir cases d'acollida és la necessitat més gran que tenim.
2. Anima't a ajudar sent una casa d'acollida!.
No hay comentarios:
Publicar un comentario