Us deixem un petit resum del que ha estat aquest 2012 a TramuntanaDogs... Acompanyats de vosaltres hem passat moments bons i altres no tan bons... però aquí estem. Encarant un nou any, pels peluts. Gràcies per haver-nos acompanyat i haver fet vostres els nostres somnis i els nostres reptes. Una abraçada! I fins l'any vinent.... ;)

Què necessita un gos?

Segon intent

Lliurament de la Panera Solidària a Maria Eugènia Domingo. Gràcies a tots per participar!

Sorteig de la ONCE del dia 11-12-2012, número premiat 27001

Sorteig Panera Solidària

Primer intent dia 10 de desembre del 2012, premi desert.

PETITA REFLEXIÓ SOBRE UN RESCAT

Són les 23,30h i el telèfon no para de sonar... i esgotats de tot el dia, un es pregunta si el voluntariat ha de ser de 24h...

Al final, el dia acaba bé. Us explico.

Una noia va trobar un gosset al costat d'una carretera... sol... a la vora d'uns apartaments.... Gran dilema. Algú l'està buscant o és abandonat?. Finalment decideix que no pot deixar-lo allà en perill, el puja al cotxe i el du al veterinari.... NO PORTA XIP. El veterinari se'l queda un temps... però haurà d'anar a la gossera si no es troba al propietari.

Un membre de l'associació passa PER CASUALITAT pel veterinari.... i amb urgència li ensenyen el gosset. No té whatsapp, no pot connectar al fb fins que no arribi a casa... La noia del veterinari tampoc no aconsegueix pujar la foto... el telèfon falla... Nervis, molts nervis.

A l'arribar a casa, el membre de l'associació es troba un privat de la NOIA QUE HAVIA RECOLLIT EL GOS. No se'l pot quedar ni uns dies en acollida... però li envia una foto. Es penja la notícia al fb.

I, com deia, a les 23,30h comença a sonar el telèfon, es reben privats al fb i missatges al e-mail. La propietària. Desesperada suplicant que no el portéssim a la gossera, que no el matéssim, que li tornéssim.... Angoixa, molta angoixa.

Finalment tot acaba bé. A les 10h de l'endemà, en Coco, el pelut perdut, ja està amb la seva família. PERÒ HAGUÉS POGUT ACABAR MOLT MALAMENT.

Imagina que la noia de l'associació no passa casualment pel veterinari, i per aquell veterinari concretament... imagina que la noia del veterinari encara no ha pogut pujar la foto del gos... imagina que la noia de l'associació, voluntària, no es connecta al fb aquell dia, imagina que no es lleva del llit per a mirar què passa amb tantes trucades seguides o que desconnecta el mòbil per anar a dormir... imagina que passa aquella nit... i el gos va a petar a la gossera en el més absolut anonimat. Podriem dir que la noia que el va recollir l'hauria hagut de tenir en acollida.... Podriem dir que el veterinari l'hauria hagut de tenir més dies a la clínica.... Podriem dir que l'associació hauria hagut de tenir espai disponible per a quedar-se'l... però no, de cap d'ells és la responsabilitat d'aquest gos. I prou que han fet.

LA ÚNICA COSA PER EVITAR AQUESTS PATIMENTS, NERVIS I ANGOIXES A PERSONES I A PELUTS... ÉS TENIR TOTS ELS PELUTS AMB EL XIP POSAT.

Imagina que en Coco porta el xip i es perd.... La noia el recull.... El porta al veterinari... Dues trucades... i propietària localitzada. Fi de la història i dels patiments.

SI US PLAU, POSEU EL XIP ALS PELUTS. Ho agraireu i donareu per ben invertits els diners.... el dia que se us perdi el vostre pelut.

En Coco, el protagonista d'aquest relat

(TramuntanaDogs us recorda que posar el xip als gossos està OBLIGAT per la llei) 

Estem per a la tinença responsable dels gossos!

Dóna UN EURO AL MES per als nostres peluts

Ja tenim en nostre Teaming.!!!

Ens vols ajudar i moltes vegades no saps com?, potser ens segueixes des de lluny i no t'és fàcil venir a portar pinso per als xuxis? Ja hem trobat la manera!!.

Ens pots ajudar per 1 EURO AL MES donant-te d'alta com ...a teamer, o sigui, formant part del nostre equip. Una manera moderna de tenir socis per a un causa.

La nostra causa, ja ho sabeu: Els peluts, que visquin bé, que aportin coses valuoses a la societat i que convisquin amb nosaltres en un petit món millor.

 Clickeu aquí: https://www.teaming.net/tramuntanadogs
Gràcies!

Banner TramuntanaDogs, 

 il·lustracions de Carles Ponsí, 

disseny d'Amor Villar

DEP Chanterelle

Ens ha deixat la mami d'en petit Miracle, s'ha deixat morir, havia perdut les ganes de viure... i no menjava ni s'aixecava....

Estem molt tristos, des del principi ens vam bolcar en aquesta família llama... i ens heu ajudat de a prop i de lluny per aconseguir medicaments i material per les cures.... I el nostre cor en aquests moments està trencat.

Des de la mort d'en Miracle, la lluita per la supervivència s'ha centrat en la mami... la Chantarelle. I no, la tragèdia de l'incendi segueix donant notícies molt tristes.

El Servei Veterinari Gara-Alba Roc, i la Gabriela Galván - la veterinària solidària- ens deixen aquestes paraules que volem compartir amb vosaltres:

Bona nit a tothom. A vegades la vida ens té preparades hsitòries molt difícils de creure i d'acceptar. 

Avui, precisament un dia després de que la Chanterelle, Anne i una servidora sortissim al telediari, la nostra estimada Chanterelle ha de

cidit que no podia continuar amb aquesta lluita (recordem que el Miracle ens va deixar un dia després de ser portada de La Vanguardia). 

Els seus propietaris, Anne i Stefan han decidit que pel seu bé, el millor era evitar el seu patiment, doncs portava ja 18 hores sense aixecar-se, sense voler menjar ni beure. Hem fet tot el possible durant aquests gaire bé dos mesos i mig per ajudar-la però des de la mort del Miracle, ella no va tornar a ser la mateixa, va deixar de menjar i va perdre molt de pes. 

Per tant aquest matí he ajudat a Chanterelle a tornar a estar amb el seu petit Miracle.

Tot i que des de fa uns dies que sabiem que molt probablement aquesta seria la millor manera d'ajudar-la, no ha estat gens fàcil, ni pendre la decisió per part de l'Anne i l'Stefan, ni portar-lo a terme per a mí. 

Estem molt tristos perquè ella ja no hi és, però al mateix temps ens queda el consol que hem lluitat amb ella fins al final, que mai no ha estat sola, ni tan sols avui, al moment de la seva partida. 

Torno a agrair la col·laboració de tanta gent, a Cisne negro, a Tarracos bull, a Estimar és Educar, a Fundació Altarriba, a TramuntanaDogs i cada persona que s'ha preocupat i ens ha ajudat mab material per a fer cures, amb paraules d'ànims, amb trucades telefòniques per a preguntar si feia falta alguna cosa. No acabarem mai d'agrair-vos tota la vostra ajuda. Sou molt grans, i aquestes accions són les que ens demostren que encara hi ha esperança en un món ple d'injusticia.

Festa Major de Cistella, 2012

Aquesta ha estat una experìencia per a nosaltres, i quasi que no tenim paraules per a definir-la.

No era una fira. Ens havíen convidat a una Festa Major... i la incògnita i suspens i intriga... planàven sobre nosaltres.

I ha resultat un dia fascinant. Absolutament fascinant. Sí, els amics de Cistella han volgut compartir amb nosaltres la seva festa major i hem pogut donar alegria i color al poble mentre anavem parlant i presentant els nostres peluts.

La Gemma i el seu marit, la senyora de la casa davant la parada, el seu cafetó i coca... i tots els pares i la mainada... hem pogut gaudir junts de tot el dia... que fins i tot se'ns ha fet curt!. Ah, i gairebé ni ha plogut!

Una nova experiència i uns nous amics... i una nova adopció! Sempre quedarà en el record que la Noah va trobar família en el Festa Major de Cistella.

Hem trobat una nova manera de portar la cultura de les adopcions als pobles, a la mainada, als avis... Tothom ha pogut veure a la Rasta i a la Noah, soltes, sense corretja, ben educades, obedients... mereixent per mèrits propis una llar on rebre manyagues i més manyagues.

Gràcies al poble de Cistella, al Som-Hi i sobretot a la Gemma, la "culpable" de tot!. Una abraçada immensa!

MÉS FOTOS:
https://picasaweb.google.com/111161187766293923361/FestaMajorDeCISTELLA2012

II Fira de la Botifarra de Perol a Garrigàs

Extaordinària, magnífica, fraternal, ben organitzada... preciosa fira de a botifarra de perol a Garrigàs. Una organització que ens ha mimat amablement, uns voluntaris super ben coordinats, i unes parades que no es veuen en altres fires... Aconsegueixen donar a aqueta fira una personalitat única i magnètica. Com podeu imaginar, hem gaudit, i molt. Però molt. Gràcies als que heu vingut, gràcies sobrtot als qui ens heu ajudat... Esperem que us hagueu empapat del bon amient com ho hem fet nosaltres! ♥

MÉS FOTOS:
https://picasaweb.google.com/111161187766293923361/IIFiraDeLaBotifarraDePerolAGarrigas

Fira de L'Oli de Ventalló

MÉS FOTOS: 

https://www.facebook.com/media/set/?set=a.410109499042825.95389.100001313341004&type=1

Hi ha dies especials,i avui ha estat un d'ells. Fira de l'Oli a Ventalló. La gent del poble ens ha acollit d'una manera abrumadora. Visites inesperadíssimes de "camisetes negres" amb regal i vergonyes per a l'Artur. Mamis i papis de gossos adoptats i que són feliços. Petons i abraçades i llepadetes i llepadotes per tot arreu. Visites d'amics que sempre estan on fa falta... Què més es pot demanar. Magnífic, abrumador, commovedor. 
Gràcies a tots i molt especialment a l'Ajuntament de Ventalló i l'Associació Organitzadora de la Fira de l'Oli. ♥

XXII Festa dels Amics dels Animals de Roses

Ha estat un honor poder participar en aquesta festa històrica, en la seva vintidosena edició.

Hem passat un dia realment magnífic entre companys d'altres associacions i un munt de peluts! I la nostra iaiona Rasta fins i tot ha guanyat el trofeu al gos més obedient... si és que un tresor de gossa!.

Una fira entre amics i família, fantàstica. Gràcies per convidar-nos i fins la propera!

MÉS FOTOS:
https://picasaweb.google.com/111161187766293923361/XXIIFestaDelsAmicsDelsAnimalsDeRoses
REVISTA CRAE:
http://www.revistacrae.com/fires/festa-animals-12.htm

El Llama Miracle, les cabretes, els gossos i l'incendi

El terrible 22 de juliol ha deixat la devastació a l'Alt Empordà i a algunes famílies.

Vam passar pànic per si els nostres gossos quedaven encerclats pel foc, per si morien asfixiats, moltíssima gent es va oferir de voluntària per a transportar-los i per ubicar-los... però a nosaltres la tragèdia ens va passar just pel costat.

Es van haver de desallotjar cabretes i gossos de cases particulars, i alguns animals van morir o cremats o asfixiats a la zona.

Altres, van quedar greument ferits, com els llames de Cantallops, i sobretot, el petit Miracle. Un cadell de 8 mesos que, amb el 75% del cos cremat, va lluitar durant més d'un mes per la seva vida. Unint amb la seva lluita a persones i associacions d'àrreu.

Es va rebre ajuda de Apa Rodamón, d'Animals al Món, de Tarracosbull, del grup de voluntaris El Cisne negro... i de particulars i particulars i algunes empreses que van aportar tots el seu granet de sorra. Es va haver de comprar moltíssima medicació, i sense ells, no hauria estat possible.

En Miracle va morir, però resten vius i ferits els seus papis Chanterelle i Adonis. Que gràcies a les cures solidàries de la Gabriela Galván - Clínica Veterinària Gara, evolucionen favorablement.

Des d'aquí un homenatge a tots els que han lluitat solidàriament per aquests animalons.

vídeo d'en Miracle

Els gossos tornen feliços a la seva llar un cop passat el perill

Les cabretes també tornen amb la seva família i la seva llar

Fira de la Cirera de Llers

Una vegada més, hem passat un dia fantàstic envoltats de tots vosaltres, amics. Estem molt emocionats i us volem agrair la vostra participació!.

Una abraçada ben forta.

MÉS FOTOS:
https://picasaweb.google.com/111161187766293923361/FiraDeLaCireraDeTerrades