Estem molt tristos, des del principi ens vam bolcar en aquesta família llama... i ens heu ajudat de a prop i de lluny per aconseguir medicaments i material per les cures.... I el nostre cor en aquests moments està trencat.
Des de la mort d'en Miracle, la lluita per la supervivència s'ha centrat en la mami... la Chantarelle. I no, la tragèdia de l'incendi segueix donant notícies molt tristes.
El Servei Veterinari Gara-Alba Roc, i la Gabriela Galván - la veterinària solidària- ens deixen aquestes paraules que volem compartir amb vosaltres:
Bona nit a tothom. A vegades la vida ens té preparades hsitòries molt difícils de creure i d'acceptar.
Avui, precisament un dia després de que la Chanterelle, Anne i una servidora sortissim al telediari, la nostra estimada Chanterelle ha de
cidit que no podia continuar amb aquesta lluita (recordem que el Miracle ens va deixar un dia després de ser portada de La Vanguardia).
Els seus propietaris, Anne i Stefan han decidit que pel seu bé, el millor era evitar el seu patiment, doncs portava ja 18 hores sense aixecar-se, sense voler menjar ni beure. Hem fet tot el possible durant aquests gaire bé dos mesos i mig per ajudar-la però des de la mort del Miracle, ella no va tornar a ser la mateixa, va deixar de menjar i va perdre molt de pes.
Per tant aquest matí he ajudat a Chanterelle a tornar a estar amb el seu petit Miracle.
Tot i que des de fa uns dies que sabiem que molt probablement aquesta seria la millor manera d'ajudar-la, no ha estat gens fàcil, ni pendre la decisió per part de l'Anne i l'Stefan, ni portar-lo a terme per a mí.
Estem molt tristos perquè ella ja no hi és, però al mateix temps ens queda el consol que hem lluitat amb ella fins al final, que mai no ha estat sola, ni tan sols avui, al moment de la seva partida.
Torno a agrair la col·laboració de tanta gent, a Cisne negro, a Tarracos bull, a Estimar és Educar, a Fundació Altarriba, a TramuntanaDogs i cada persona que s'ha preocupat i ens ha ajudat mab material per a fer cures, amb paraules d'ànims, amb trucades telefòniques per a preguntar si feia falta alguna cosa. No acabarem mai d'agrair-vos tota la vostra ajuda. Sou molt grans, i aquestes accions són les que ens demostren que encara hi ha esperança en un món ple d'injusticia.
Fins sempre, Chanterelle!
ResponderEliminarEls que s’ ocupaven de tu ho van intentar tot, però tu has preferit marxar i deixar-nos. Estaves molt cansada, el teu patiment era massa gran, veritat?. Ens sap molt greu a tots, però t’ entenem, tant de bo trobis la pau allà on vagis. Siguis on siguis, esperem que tornis a ser feliç, com ho eres abans d’ aquest maleït incendi.
Tot i el teu patiment, tot i el teu dolor i la gran injustícia de la que has sigut víctima, emportat un bon record de les persones que han lluitat incansablement per la teva vida, si us plau. Segur que vas llegir en els seus ulls la desesperació i la impotència i el desconsol quan veien que marxaves definitivament.
Als que t’ han acompanyat en tot moment en aquesta última etapa de la teva vida, els ha deixat un gran buit i t’ enyoraran molt, però han d’ estar contents perquè realment han fet tot el que han pogut. Adéu, Chanterelle, ens deixes a tots un record molt especial.
Gràcies, amiga, gràcies per haver-ho intentat , has sigut una valenta i només podem admirar-te. Les persones que s’ ocupaven de tu dia i nit t’han ofert el més gran que et pots endur: el seu amor incondicional, recorda-ho sempre, ells ho faran.
Esther Cayuela, 15.10.12